els esperava el meu germà , en tres dies i dues nits van arribar a Barcelona ”. Ara , amb l ’ escalf de la família segueixen , en la distancia , patint igual pel seu país . “ Putin ha unit més el país en una setmana que els nostres polítics en trenta anys . A Ucraïna ara hi ha molt patriotisme ”. En Danilo demostra el seu des de Barcelona , ajudant com a intèrpret i xofer amb diverses ONG i parròquies que atenen els refugiats que arriben a la ciutat . “ Pel que parlo amb la gent que arriba …, no pensen quedar-se gaire temps aquí . El dia després que acabi la guerra volen tornar . Els és igual que casa seva estigui destrossada ”, afirma Didkovski .

L ’ Stanislav Didkovski , de 21 anys , és fill del Danilo i juga de centre al Barça . Va néixer a Kíiv i amb quatre anys va venir a Espanya . Es va iniciar en l ’ hoquei gel de la mà del seu pare , a Jaca , i fins que va patir una inoportuna lesió ha estat a l ’ equip sub-20 de la selecció espanyola . Amb els seus avis , oncles i cosins a Ucraïna els primers dies va tenir “ molta sensació d ’ angoixa i d ’ impotència ”. Els seus esforços se centren a ajudar els nouvinguts . Col·labora amb les persones que contacten amb ell per la xarxa i fa traduccions .“ Rebo peticions de gent que vol contactar amb Creu Roja , venir a jugar a la Pista de Gel del Club , contactar amb la federació espanyola d ’ esports de gel , etc . La gent vol fugir però no vol deixar del tot la seva vida ”.

Aquest estudiant d ’ enginyeria biomèdica va estar de sort perquè només deu dies abans de la invasió russa estava a Ucraïna visitant la família . “ Per sort gairebé tots han pogut fugir del país però no saben què fer perquè ningú sap quan durarà això . Tot és incert ”.