ma de seguida es va especialitzar en la posició de carriler dret , des d ’ on conduïa per tota la banda regatejant i superant rivals per pura velocitat . Els rivals es veien incapaços de superar un jugador que no es cansava una vegada i una altra de pujar i baixar per la banda i regalar assistències al davanter centre Marc Gual .
El salt al futbol 11 A Adama , com a la resta dels seus companys , els va costar molt el salt del futbol set al futbol 11 que es feia en alevins , però la sort que van te- nir és que es van trobar amb un entrenador especial , Albert Puig , que recorda que Adama “ va tenir com tots dificultats per adaptar-se a les noves mides del terreny de joc ”, però ressalta les qualitats innates del qui ja lluïa el ‘ 7 ’ a la samarreta : “ Adama era molt ràpid i va haver d ’ aprendre a acostumar-se a la regla del fora de joc i també a tenir un punt més de pausa , ja que les seves incursions per la banda eren tan elèctriques que sovint quan arribava a la línia de fons centrava però cap company podia rematar perquè no havien pogut seguir-li el ritme ”.
Al marge de les seves qualitats futbolístiques Adama era sempre molt estimat al vestidor per la seva humilitat i senzillesa . Era un noi tímid i incapaç de tenir un conflicte amb cap company ni membre del cos tècnic del seu equip . Els entrenadors sí que van ajudar-lo a superar a vegades certa tendència a despistar-se . Franc Artiga , el seu entrenador al Cadet B , relata una anècdota curiosa : “ Un dia anàvem en autocar cap a jugar un partit i al cap d ’ una estona vam veure com Adama estava al darrera corrent perquè s ’ havia despistat . Era tan ràpid que va córrer gairebé mig quilòmetre sense perdre de vista l ’ autocar , vam riure molt , Adama era molt estimat al grup ”.