rèixer , gairebé va quedar en estat de xoc en el moment en què Carmichael li va dir que acabava de parlar amb una persona que deia que era el seu pare . “ Carlos és un bon noi . Durant tots aquests anys hem mantingut el contacte i parlem un parell de cops al mes . Ara està intentant pair tot això ...., és molt dur saber que el teu pare és viu després d ’ haver-lo donat per mort . Amb la Linda no he parlat .... Charles els va abandonar . Jo puc perdonar , perquè soc el seu amic , per això la meva reacció ha de ser diferent a la de la seva família ”. Norman hauria volgut agafar el cotxe i recórrer les cinc o sis hores que separen Northwood d ’ Amarillo per anar a veure el seu amic tant punt va saver que era viu , però , tal com explica : “ Tenia una responsa · bilitat amb la meva família pel tema Covid . Ara que m ’ han posat les vacu · nes ja puc anar a veure ’ l . Tinc tantes coses per preguntar-li ! Però vull ferho cara a cara , no per telèfon ”, expli · ca Carmichael , que es mostra emo · cionat de poder fer aquest viatge que tenia previst fer el 14 d ’ abril , i ja compta els dies per al retrobament . “ Durant molt de temps he imaginat que caminava pel carrer i que veia el meu amic ..., i això ara es convertirà en realitat !”.