ça només va rebre tres gols en els sis partits compresos entre l ’ aplicació de sistema i l ’ aturada de seleccions . És a dir , de tenir una mitjana d ’ un gol en contra per partit a tan sols 0,5 .
PRESSIÓ I AMENAÇA A L ’ ESPAI
Dues de les singularitats del 3-5-2 que fa servir l ’ equip les trobem en els carrils i a la punta de llança . El fet que els jugadors de banda ( Alba i Dest ) tinguin les espatlles cobertes els permet anar a pressionar dalt de tot de tal manera que el Barça s ’ està aparellant a l ’ home contra qualsevol rival . Tant se val si l ’ oponent
intenta sortir amb quatre defenses o amb cinc . El Barça pressiona amb els dos puntes més els dos carrils en defenses convencionals i traient a un migcampista a dalt si els adversaris posen una línia de cinc . No és casualitat que l ’ equip pugés l ’ índex de recuperacions d ’ una mitjana de 59 per partit a una mitjana de 61,1 en el tram de temporada on va passar a tenir aquesta distribució com a pla fix . A la part de dalt , es compensa parcialment la manca de profunditat pròpia d ’ aquest sistema amb la figura de Dembélé tirant desmarcatges de ruptura per trobar situacions de gol o , si no , per amenaçar la defensa rival .
LA FLUÏDESA DEL 4-3-3
L
’ estructura mé habitual a l ’ escola Barça i la que Koeman utilitza per atacar millor . I és que aquest dibuix té la principal fortalesa de comptar amb una ocupació dels espais basada en triangles a totes les altures de camp . Una cosa que converteix la disposició de l ’ equip en molt racional i que concedeix sempre dues opcions al posseïdor de pilota . A més , aquest sistema té la particularitat de tenir eines tant per generar amplitud ( amb extrems o amb desdo-