VÍDEO DE
L ’ ENTREVISTA situació ha canviat , i potser si no haguéssim tingut la Covid hauria hagut d ’ esperar uns anys més .
Al maig va tenir un petit ensurt de salut que ja ha superat totalment . Li ha canviat la vida d ’ alguna manera ? És veritat que quan et passen coses així , o que tens gent al teu costat que han estat malalts , la vida canvia una mica . En el meu cas , amb el petit infart que vaig tenir , hi ha coses que segurament penses una mica diferent . Potser l ’ oportunitat de poder entrenar el Barça era ara o mai . Ja tinc 57 anys , ja fa molts anys que soc entrenador , tampoc vull acabar entrenant amb 70 anys . El moment era ara .
Hem viscut recentment l ’ adeu , molt jove , de Bruins Slot , el seu amic i amb qui va compartir molts moments en la vida i en el futbol ..., deu haver sentit molt aquesta pèrdua . Sí , molt . Tony , quan estàvem junts entrenant l ’ Ajax el 2003 , recordo bé que va tenir el moment en què li van trobar el càncer de pròstata . Ho ha portat 17 anys bé , però sempre ha hagut de viure amb la seva malaltia , fent quimioteràpia ..., i l ’ he vist baixar en el tema físic . Sempre anàvem parlant , anàvem a dinar , el visitava a casa ..., sempre m ’ ha donat consells amb els rivals , amb els jugadors , però últimament estava més callat i sabia per què , però no pensava que estava tan a prop del final . Són coses molt difícils d ’ acceptar , però penso que no va tenir una vida com havia de viure-la una persona a la seva edat . Per a tota la família va ser una situació complicada i trista , però crec que a la fi va ser el millor per a Tony .
Recorda el primer que va dir a la seva dona , Bartina , o als seus fills Debbie , Tim i Ronald quan va saber que entrenaria el Barça ? Bé , al Barça sempre que es necessitava un entrenador el meu nom ha sonat , per part del Club , de la gent , però